Vivim en un moment social marcat per canvis vertiginosos, on la criança i la salut mental s’enfronten a desafiaments sense precedents. Les famílies modernes —diverses, complexes i sobrecarregades— busquen sostenir els seus fills mentre intenten sostenir-se a si mateixes, en un context de crisi constant, cansament, exigències professionals, hiperconnectivitat digital, addicció al plaer, individualisme i escassa xarxa de suport. Des de la psicoteràpia emocional sistèmica proposem un model que integri, aculli i transformi des de la cura, el respecte i l’emoció.
Una de les premisses fonamentals d‟aquest enfocament és reconèixer que les emocions no són un afegit opcional, sinó el fil conductor de l‟experiència humana. Les emocions són guia, alarma, necessitat, motor. I és a través dels símptomes (externalitzants i internalitzants) com moltes vegades els nens, nenes i adolescents expressen el que no poden dir amb paraules, en un món incert cada cop més desconnectat dels vincles i afectes, però que són necessaris i sanadors per promoure el benestar.
En consulta, observem cada cop més casos d’orfandat emocional: nens que, encara que envoltats d’adults, no se senten veritablement mirats, compresos ni sostinguts. Nens que presenten símptomes –trastorns de conducta, pors, ansietat, regressions– que no són el problema, sinó el llenguatge relacional del problema. Quan un nen pateix, la família necessita ser escoltada, acompanyada, no jutjada. Ja que a la família no diem que hi hagi el problema, sinó que serà a través de la família com trobarem la solució. Necessita eines, no etiquetes.
La proposta del model SER (Sistèmic-Emocional-Relacional), una metodologia innovadora que venim aplicant des de fa més de quinze anys amb població infantojuvenil, i que comparteixo en profunditat en Emocions familiars, part de tres pilars: treballar amb el nen/a, o adolescent, des de la seva etapa evolutiva i el seu món emocional, implicar activament la família en el procés terapèutic, i adaptar la intervenció a cada cas amb una mirada humanista i respectuosa, a través de recursos pràctics, exemples i reflexions que conviden a l’aprenentatge i la incorporació d’aquest paradigma.
Entenem que cada sessió és una oportunitat de crear un espai segur on el nen pugui tornar a confiar, on la família pugui retrobar-se i on tothom aprengui a conviure amb les emocions —les agradables i les desagradables— sense por ni culpa. Fem servir el joc, el dibuix, el cos, la metàfora. Donem veu a allò no dit i espai a allò que fa mal.
Perquè la infantesa no pot esperar. Perquè és ara, i no demà, quan cal actuar. I perquè sabem que quan s’acompanya amb respecte, presència i afecte, els nens floreixen, i amb ells floreixen les famílies.
Si vols descobrir més sobre aquest enfocament i accedir a dinàmiques, exemples clínics i eines pràctiques, t’invito a conèixer Emocions familiars, un llibre escrit des de l’experiència, el compromís i, sobretot, des de l’amor cap a la infància i la psicoteràpia.
