El dol és una vivència profundament humana, i encara que moltes vegades hi pensem com una cosa que afecta només els adults, els nens també ho travessen. Ja sigui per la pèrdua d’un ésser estimat o per la consciència d’una malaltia greu, acompanyar el dolor infantil amb sensibilitat i eines adequades és essencial.
A continuació, compartim algunes claus per abordar el dol a la infància des de la comprensió i l’educació emocional.
1. Evitar els silencis
Davant d’una pèrdua, és comú que els adults optin pel silenci pensant que així protegeixen el nen. Tot i això, evitar parlar del que ha passat pot generar més por i inseguretat. Els nens, fins i tot els més petits, perceben el dolor i els canvis al seu entorn. Posar paraules al que passa, de manera adaptada a la seva edat, els ajuda a comprendre i processar allò que estan sentint.
2. Validar les emocions
No hi ha cap manera de viure el dol. Alguns nens ploren, altres s’enfaden, alguns semblen no reaccionar en absolut. Totes les respostes emocionals són vàlides. Acompanyar-los significa permetre que expressin el que senten sense jutjar, i oferir la nostra presència com un espai segur on puguin mostrar la seva tristesa, confusió o pors.
3. Donar espai a les vostres preguntes (encara que no tinguem totes les respostes)
Els nens fan preguntes directes: “On és ara?”, “Tornarà?”, “També em moriré?”. Tot i que poden resultar incòmodes, és important respondre amb honestedat i senzillesa, evitant frases confuses o eufemismes. Reconéixer que no ho sabem tot també els mostra que està bé no tenir totes les respostes.
4. Crear rituals i espais de comiat
Encendre una espelma, dibuixar un record, plantar una flor, escriure una carta… Són petits gestos que ajuden a elaborar la pèrdua ia sentir que hi ha una manera de mantenir l’enllaç amb qui ja no hi és. Els rituals donen contenció emocional i ajuden a simbolitzar el pas del temps.
5. Acompanyar també quan el nen és qui s’acomiada
De vegades, el nen no viu el dol des de la pèrdua d’un altre, sinó des de la pròpia consciència que està per partir. En aquests casos, la presència adulta, l’acompanyament emocional i el permís per parlar del que sent i somia són més importants que mai. Fugir del tema només genera més angoixa; afrontar-lo des de l’amor i l’escolta pot ser sanador profundament.
En aquest procés dacompanyament, els recursos narratius poden ser grans aliats. Els somnis d’Ilan, un conte coeditat per la ONG Coloria al costat de editorial Sentir i escrit per Begoña Ibarrola, està pensat precisament per això: per obrir espais de conversa, expressió emocional i creació personal.
La història no té cap final tancat. En canvi, convida cada lector a imaginar, escriure i il·lustrar el seu propi desenllaç. Aquesta proposta fomenta la creativitat i l’enllaç, i es converteix en una eina terapèutica que ajuda els nens a elaborar el seu procés de dol.
Amb dècades d’experiència en educació emocional, Begoña Ibarrola ens ofereix, a través de Els somnis d’Ilan, una forma respectuosa, propera i poderosa de parlar de la mort i el dolor des de la vida.