Quan es parla d’acudir al psicòleg, encara hi ha qui ho percep com una opció que només es contempla en casos extrems. Cal recordar, però, que la salut mental és tan important com la salut física i que comptar amb suport professional pot ser clau per al benestar en diferents etapes de la vida.
Però com explicar-li a un nen o adolescent que necessita anar al psicòleg sense que ho vegi com una cosa negativa? Quines paraules hem d’utilitzar perquè no el percebin com un càstig o un problema greu? T’ho expliquem punt per punt.
1. Com dir-li a un nen que ha d’anar al psicòleg
Primer de tot, és fonamental anticipar-li què passarà a la consulta. Si no saben què esperar, es poden imaginar situacions que els generin inseguretat o resistència. També és important explicar-ho amb un llenguatge adaptat a la seva edat. És a dir, cal tenir en compte que els nens no són petits adults i la seva manera de comprendre el món és més visual, creativa i simbòlica.
També és essencial deixar clar que anar a teràpia no és un càstig ni una conseqüència d’haver fet alguna cosa malament. El psicòleg és un guia que els oferirà eines per gestionar les emocions i afrontar les dificultats. D’aquesta manera transmetrem al nen que l’objectiu del psicòleg sempre serà ajudar-lo a sentir-se millor.
2. Què fem si no vol anar-hi?
És comú que alguns adolescents rebutgin la idea d’anar a teràpia, ja sigui per prejudicis o perquè ho veuen innecessari. En aquests casos, és recomanable convidar-los a provar almenys una sessió, amb la seguretat que serà un espai on seran escoltats i compresos.
És important, a més, evitar assenyalar-los com «el problema». Moltes vegades el malestar d’un adolescent reflecteix dinàmiques familiars o escolars que també cal abordar-se. En comptes d’enfocar-s’hi només, cal explicar que la teràpia és un recurs per millorar el seu benestar i el del seu entorn.
3. Quan es nega a anar-hi, com procedim?
De vegades sembla que allò que no es veu a simple vista, no existeix. Quan un nen té febre, no dubtem a portar-lo al metge. Així que, de la mateixa manera, quan mostra un malestar emocional persistent, dificultats per gestionar les seves emocions o canvis en el seu comportament que afecten el seu benestar, cal prestar-li la mateixa atenció.
Transmetre la idea que anar al psicòleg és tan normal com anar al metge quan ens fa mal alguna cosa és clau per reduir qualsevol resistència. A més, permetre que el nen o adolescent expressi els seus dubtes o inquietuds i respondre-los amb claredat i proximitat contribuirà que se senti més segur i disposat a rebre suport.
4. Trencar estigmes: Mantenir-ho en secret o no?
La salut mental continua carregant amb cert estigma, i alguns pares es pregunten si els fills haurien d’amagar que van al psicòleg. La veritat és que cada nen o adolescent té dret a decidir si el vol compartir o no amb el seu entorn. Mentre alguns ho comenten obertament amb els amics, altres prefereixen mantenir-lo en privat, i les dues opcions són igual de vàlides i respectables.
És important trencar l’estigma i normalitzar la cura de la salut mental, però això no vol dir que el nen s’hagi de sentir obligat a parlar-ne si no ho desitja. Forçar-lo a compartir-lo pot generar-li incomoditat o augmentar-ne el malestar. La clau és brindar-li un espai segur on sàpiga que no hi ha res avergonyir-se, però també respectar la seva necessitat de privadesa.
És crucial que normalitzem la psicologia com un recurs habitual a la vida dels més joves, sense tabús ni estigmes. Així, podran rebre el suport que necessiten per créixer de manera sana i segura, sense por ni vergonya per demanar ajut.