S’estima que les noves generacions passen entre 5 i 6 hores diàries connectades a internet. A més, el 20 % dels adolescents d’entre 12 i 18 anys passa més de 2 hores a TikTok. Allà s’entretenen, aprenen i juguen. Però també pateixen, es comparen i s’exposen a situacions de risc.
Si hi posem una mica d’imaginació, és fàcil pensar que internet té moltes semblances amb un oceà. Internet és un espai obert i ple de racons desconeguts. Com l’oceà, internet acull criatures precioses i belles i, alhora, amaga les espècies més tenebroses i fosques a les seves entranyes.
A internet, els perills no tenen forma de tauró, i això fa que passin més desapercebuts per als nostres menors. Parlem del contingut sexual explícit, la sextorsió, el grooming, el ciberassetjament, el contacte amb desconeguts i un llarg etcètera de perills amb què es poden trobar els nostres joves a internet.
Així doncs, sembla prudent pensar que, si prenem —erròniament— la decisió de substituir el sonall per la pantalla, almenys hauríem de donar-los algunes classes de natació perquè sabessin navegar per internet. Si això et sembla interessant, queda’t fins al final.
Adolescència i internet
Les dades més recents ens alerten de xifres preocupants pel que fa a l’ús precoç de les pantalles. S’estima que el 91,7 % dels infants de 10 anys ja fan servir dispositius digitals i que, quan arriben als 15 anys, el 96 % d’aquests adolescents ja tenen un telèfon mòbil d’ús personal.
Internet ha aportat grans beneficis, però no és un espai pensat per als menors d’edat. Els adolescents no són capaços de fer un ús plenament responsable de les xarxes socials o de les pantalles, perquè la irresponsabilitat forma part de la seva naturalesa evolutiva. Es troben en un moment del desenvolupament en què els frens del seu “cotxe cerebral” encara no funcionen adequadament. És una etapa de vulnerabilitat i un període en què els adults tenim la responsabilitat de protegir-los i preservar la sana innocència de la infància.
Un adolescent en ple desenvolupament identitari corre el risc de rebutjar el seu cos quan es compara diàriament amb els models irreals de les xarxes socials. També pot patir problemes d’autoestima quan no obté l’aprovació que esperava a través d’un grapat de “m’agrada”. Els experts fa dècades que alerten de l’augment de l’ansietat, els nivells de soledat, la depressió i les idees autolítiques en adolescents associades a l’ús de pantalles, però se senten ignorats davant la inacció de les famílies, els centres educatius i les institucions.
Per acabar amb algunes dades alarmants, sabem que el 75,7 % dels adolescents del nostre país ha patit violència sexual digital durant la infància o l’adolescència. Aquestes dades provenen de la Fundación Mutua Madrileña, que indica que, dins d’aquest tipus de violència, destaquen la recepció de contingut sexual no desitjat, l’espionatge per part de la parella, el xantatge per difondre contingut íntim o la creació d’imatges amb intel·ligència artificial. A més, segons aquest informe, la gran majoria d’adolescents han patit assetjament digital, amenaces a internet, burles i insults.
Així doncs, allò que passa a les pantalles no es queda a les pantalles. Aquests adolescents pateixen de veritat, a la vida real. Són víctimes de la irresponsabilitat que hem tingut els adults en llançar-los a l’oceà digital sense ni tan sols haver-los donat un salvavides.
El tauró més perillós: la pornografia
A més dels grans perills que ja hem esmentat, els adolescents s’enfronten a un dels taurons més perillosos de l’oceà digital: la pornografia. L’edat mitjana d’accés a la pornografia al nostre país se situa entre els 9 i els 11 anys, i 1 de cada 10 preadolescents ja ha vist pornografia als 8 anys. El primer accés és majoritàriament accidental, mentre naveguen sense supervisió, per manca de control parental o perquè la indústria sap que pot “pescar-los” allà.
Si ets mare o pare, segur que no se t’acudiria mai entrar a casa d’un traficant de droga amb el teu fill, anar a un club de striptease o passar una tarda en una casa d’apostes en comptes d’anar al parc. Tanmateix, som capaços de donar-los el mòbil sense supervisió als 7 anys perquè no molestin durant el sopar. Encara que siguin dins de casa nostra, no estan segurs: tots aquests riscos ara són dins de les seves habitacions. És allà on actuen els taurons, i poden deixar-los empremtes per a tota la vida.
Parlem de nens i nenes que encara creuen que existeix el Ratolí Pérez i que, al mateix temps, estan exposats a tota una sèrie de continguts violents i denigrants. Imagina el dany que això pot fer a la ment innocent d’un infant prepúber. La sensació de vergonya, la culpa i un tsunami d’emocions desagradables queden codificats a la seva memòria per sempre. Un primer contacte amb una dimensió meravellosa de l’ésser humà, com és la sexualitat, es desvia en ple desenvolupament. Expectatives irreals, conductes sexuals de risc i estereotips sexistes són només algunes de les conseqüències que pot tenir aquest accés primerenc.
Què puc fer com a família?
Calma, que hi ha esperança. En primer lloc, et proposo que retardis l’arribada de les pantalles i del primer mòbil tant com sigui possible. L’Associació Espanyola de Pediatria no recomana donar un telèfon mòbil amb accés il·limitat a la wifi i a les xarxes socials fins als 16 anys. No ho fan per molestar: es preocupen pels nostres menors.
La decisió és teva. Això sí, almenys quan decideixis donar-li aquest dispositiu, t’animo a haver fet ja uns quants anys de camí en l’educació digital, sexual i afectiva. Per això és recomanable trobar espais per mantenir aquestes converses i formar-te com a família per poder argumentar allò que considerem que és bo.
Moltes vegades, com a professional de la psicologia, m’han demanat un recurs per parlar sobre pornografia i sobre els perills d’internet amb els fills. Davant d’aquesta demanda, ens vam proposar crear El tauró d’internet, un còmic adreçat a nens i nenes de 8 a 12 anys.
Aquest còmic ofereix eines i recursos per aprendre a navegar per l’oceà digital: salvavides en forma de pensament crític, estratègies de regulació emocional i molt més, tot transmès a través del joc i de la innocència del format còmic. Pots tenir la seguretat que és un material adaptat a la seva edat, maduresa i vocabulari, revisat per professionals i amb un enfocament preventiu clar.
No sé si són ben bé unes classes de natació, però crec que és el més semblant que s’ha publicat fins ara per aprendre a navegar per l’oceà digital. Si en vols saber més, pots veure el vídeo que deixo a continuació i adquirir-lo a través de l’enllaç següent.